Mostrando entradas con la etiqueta fotos per Vallada i la seua gent.. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta fotos per Vallada i la seua gent.. Mostrar todas las entradas

miércoles, 9 de diciembre de 2015

Compañeros de trabajo.

El 20 de octubre de 1998 entré a trabajar en la empresa Giner y Colomer de Vallada. Eran años de expansión para la industria del mueble de madera. Las empresas del sector tenían unos altos índices de producción y ventas. Actualmente el sector como tantos otros se encuentra en crisis, bajan las ventas y los empresarios se ven obligados a reducir plantilla o a cerrar el negocio.
Durante estos años por Giner y Colomer han pasado varios compañeros de trabajo. Algunos ya trabajaban allí cuando me contrataron, otros entraron más tarde, aunque algunos fueron víctimas de la crisis. En una perfecta simbiosis, nosotros los trabajadores hemos vivido gracias al trabajo que nos ha ofrecido la fábrica. Por otra parte, la empresa, ha obtenido unos beneficios gracias a nuestra labor.
Una parte de nuestras vidas ha transcurrido en esos edificios. Cuantas vivencias y emociones quedan atrapadas entre esos muros. Hemos celebrado cumpleaños, cenas y comidas, hemos reído y llorado, hemos compartido ilusiones y temores. Algunos acontecimientos también han sido motivo de celebración: bodas, nacimientos de nuestros hijos, comuniones y como no, también nos hemos juntado en algún funeral.
      Ahora, otra compañera de trabajo y yo, somos los que debido a la crisis hemos tenido que decir adiós a los que allí se quedan. Han sido días extraños, llenos de tensiones y desconcierto. No es agradable tanto como para el empresario, como para el trabajador pasar por ese trance. Para nosotros ha sido una satisfacción poder trabajar en Giner y Colomer, donde hemos tenido un trato digno y satisfactorio. Siempre hemos tenido los derechos que ha marcado la ley. Después de aceptar las circunstancias, al final, siempre nos quedará el recuerdo de los buenos momentos que allí hemos vivido.
   Desde estas líneas he querido rendir un pequeño homenaje a la empresa y a mis compañeros y compañeras.

Para ver las fotos en un tamaño más grande hay que pinchar sobre ellas.


                                      Pepe. Uno de los fundadores de Giner y Colomer.




                                       Merce.



                                              Paco.
                                         


                                                  Zule.

                                                    Amparo.


                                       José. (Vizca)


                                       Manolo.


                                                    Paco.



                                                 Toni.


                                       Y este soy yo.
                                                 






lunes, 7 de abril de 2014

L'últim cow boy.




Recorde amb enyorança les pel·lícules  que feien els dissabtes per la vesprada allà pels anys 80. Pel·lícules de romans, de pirates, d’exploradores de ciutats perdudes, però sens dubte unes de les que més agradaven eren les d’indis i vaquers.
El western és caracteritzava pels conflictes entre colons i indis, vaquers i grangers, herois i vil·lans... Un reflex de la complexitat d’un jove país que es trobava en expansió. L’altre gènere l’spaguhetti Western caracteritzat per vaquers de roba bruta, modals bruscos i violents també despertava les inquietuds de la jovenalla de l’època. Recorde quan anàvem al cinema els diumenges de vesprada i en posaven una de l’oest com fèiem retronar el sol picant de peus quan apareixia l’heroi disposat a donar-li el que es mereixia al mal.
Influenciats per les pel·lícules, també teníem indis i vaquers de joguet amb els quals fèiem batalles i guerres. També acostumàvem a jugar els xiquets cavalcant sobre cavalls imaginaris i a disparar amb els rifles i Winchesters que els nostres pares ens compraven a la fira de Xàtiva.
Ara, ja d’adult, en record a les pel·lícules i les llargues hores de jocs, fa unes setmanes que vaig pensar en fer una sessió de fotos amb un genet vestit de vaquer. Qui podia fer de cow boy ací a Vallada? Com no un genet apassionat del llunyà oest americà, Javi Aliaga. Ningú millor que ell per posar i ficar-se en el paper. Així que en dues vesprades férem les fotos. Una a la seva caseta i l’altra al barranc de Tarrassos. La segon vesprada se’ns va afegir Jose Javier Vizcaíno. La veritat es que foren dos sessions d’allò més entretingudes on tant el genet com el cavall quedaren espectaculars. Tots ho passarem bé, deixant palesa la bellesa i espectacularitat de l’egua i la perícia del genet. Sens dubte s’ha guanyat el títol de “l’últim cow boy”.
També vull agrair la col·laboració de la tenda d'hípica de Vallda: http://elpla.net/es/
A este enllaç hi trobareu unes fotos d'alguns productes de la tenda.
Podeu vore les fotos a este enllaç del facebook.
I en este enllaç algunes al google+


Crisi matrimonial.

      La fotografía d'urbex ens porta a llocs on de vegades podem sentir emocions especials. Sovint, els objectes, mobles i edificis pod...