lunes, 21 de diciembre de 2009

Per a tots vosaltres.



En estes dates de Nadal m’agradaria decorar un arbre. Però envers de decorar-lo amb garlandes i boles penjaria cartells amb els noms de tots el meus amic i amigues; els qui fa temps que no veig i els qui veig tots els dies, els qui em deuen quelcom i als qui dec alguna cosa, els qui m’han ensenyat coses i els qui de mi han aprés quelcom, els qui han compartit risses i llàgrimes i els qui tan sols han compartit moments breus de conversa, els qui viuen prop i els qui viuen lluny, els qui han compartit il•lusions i projectes de futur i els qui tan sols han compartit moments intrascendentals, els qui són de tota la vida i els qui he fet fa poc.
Sens dubte tots vosaltres heu ocupat un lloc en la meua vida al temps que heu marcat unes circumstàncies i determinades actuacions, l’únic que vull que sapieu és que a tots/es vos tinc reservat un lloc al meu cor, per la qual cosa vos desitge un bon Nadal i un millor any nou.

L’amic dels llibres.

viernes, 11 de diciembre de 2009

Un tema que mai no passarà de moda; La Segona Guerra Mundial.


Fa uns dies tafanejant pels prestatges de la llibreria de ca ma mare vaig trobar un llibre que de seguida despertà la meua curiositat pel personatge en qüestió. El llibre, Heinrich Himmler, una biografia d’un personatge molt arrimat a Hitler i cap de les SS.
El llibre ens fa un repàs des de la Primera Guerra Mundial mostrant-nos la situació econòmica i social d’alemanya que produeixen la Segona Guerra Mundial.
Ens dona apunts de la personalitat de Hitler, de Himmler, el naixement de les SS, les lluites internes dins del partit nacional socialista i dins del propi exèrcit. Va narrant-nos cronològicament tot el que va succeir fins la caiguda del Tercer Reïch. Com deia Humberto Ecco, els llibres ens parlen d’altres llibres. Aquest alimentant la meua curiositat pot conduir-me a llegir Yo fui médico del diablo, el qual ens parla del metge jueu que tenia Hitler o Las hienas de Rawensbruck, ambientada en l’horror d’un camp d’extermini per a dones.
La Segona Guerra Mundial és un tema que hem produix certa fascinació al temps que horror pel que va ocórrer. Els poders d’oratòria de i convicció del líder nazi arrossegant a una nació darrere la bogeria Hitleriana. Hi hagueren grans avanços aeronàutics, armamentístic amés d’un munt de treball científic, però malauradament sempre amb la finalitat de crear destrucció. De l’horror i l’holocaust millor ni parlar-ne, ja que tots sabem de massa les atrocitats que cometeren. Si algú té curiositat pot llegir La gran estafa de la medicina naci.
Hi ha gent que veu els soldats envoltats d’una aureola de romanticisme sense parar-se a pensar que la guerra només sembra sofriment, odi i destrucció. Sols hi ha dos papers a les guerres: corders i llops. Els corders sempre són el dèbils, - la població civil-, els llops carnissers, -els soldats-. Pel•lícules com Doce del Patíbulo ens donen una visió d’uns condemnats a mort. -Escòria de la societat; assassins, lladres...- Els quals acaben convertint-se en herois. Els obliguen a formar una unitat d’operacions especials en la que el seu paper és el de llops ferotges, havent de lluitar i matar per sobreviure. Esta faceta ha estat present al llarg de la història en les guerres on presos redimien les seus culpes i pagaven condemna en diferents unitats vèliques normalment d’elit.
Els nazis també tenien una unitat de gent d’este tipus, els quals cometien tots tipus de barbaritats als llocs que conquerien
Referent a aquest tema el director de cinema Quentin Tarantino, també fa uns tres mesos va estrenar a Espanya Esos malditos bastardos. Encara que la història siga falsa, la finalitat pot ser siga la de recordar-nos com de sanguinàries i cruels poden ser les guerres. De tant en tant ix un llibre per refrescar-nos la memòria que ens parla de les SS, el Tercer Reïch o qualsevol altre tema que ens recorda la Segona Guerra Mundialcom per exemple El niño con el pijama de rallas, del qual també s’ha fet una pel.lícula. És un tema que mai no passarà de moda ni deu quedar en l’oblit, ja que l’home que oblida la història està condemnat a repetir-la. Per eixe motiu encara que de vegades siga dolorós recordar-los als supervivents de les guerres el seu passat, cal anar de tant en tant remenant el brou de la memòria perquè no sens oblide el sofriment que comporta una guerra.
Ara són dates de pau amor i fraternitat en les que tots ens desitgem pau i amor. Per què no podem ser així tot l’any?

Bon Nadal a tots, vos desitja l’amic dels llibres.

See you again.

Desde la ciudad de Cork Irlanda, Beatriz nos manda este relato con algún toque de humor sobre la reencarnación. Sin ánimo de ofender a n...