Heretat de Requena.

 Per casualitats de la vida, vaig poder aconseguir el telèfon de l’encarregat de la Heretat de Requena. Amb permís del propietari, Vicent ens acompanyà a la casa per fer algunes fotos d’esta emblemàtica casa de la nostra comarca. Este és un resum de la seva història i unes fotos del que queda hui en dia. Una mostra de la opulència que en el seu dia tingué i l’estat de decadència que pateix. Si hagués estat situada més apartada de l’autovia, hui podria ser un hotel rural de luxe, així, tan sols és un indret on dormen els records d’un passat esplendorós.

Per vore millor les fotos cal punxar damunt d'elles.

   

La venta de Vista Alegre, situada a la banda esquerra de l’antiga nacional 430 direcció València en el terme de Montesa, va ser comprada a mitjans  del segle XIX per la família Requena de Xàtiva. Allí, Manuel Requena Peralba traslladà la destil·leria d’alcohols.

L’any 1900, la filla de don Manuel, Anna Requena Gavilà va contraure matrimoni amb el general Augusto Príncipe Barcena, militar amb una notable carrera, el qual estava destinat a les colònies espanyoles.

Pels seus serveis, la corona projectà concedir al general el títol de Marqués de Bellestar, però pareix ser que la idea no acabà de quallar.

La seva filla Maria Luisa Príncipe Requena, malgrat la fallida proposta, s’autotitulava marquesa que era com la coneixien al poble de Montesa. Es casà amb Francisco Sitja Quiroga i allà pels anys 50 del segle passat, establí una  fàbrica d’olives farcides, després d’haver sigut destil·leria i almàssera.

Eren uns anys difícils per a muntar un negoci con eixe, però així i tot la fàbrica funcionà una trentena d’anys fins primeries dels any 80.

La matèria prima, olives mançanilles, la portaven d’Alcalà de Guadaira i de Dos hermanas província de Sevilla. Les anxoves i el caviar el portaven de Laredo i Santoña en la costa cantàbrica, el pimentó, no està clara la seva procedència, encara que pareix ser que es produïa a Murcia o de la Ribera del Xúquer.

Van arribar a treballar 80 dones. Segons les comandes i els períodes de treball la plantilla minvava o augmentava segons la demanda. Algunes treballadores eren fixes i altres temporals. Procedien de la Llosa de Ranes, Moixent i Montesa. L’encarregat, Vicente Torres Carretón, estigué al front de la fàbrica uns 25 anys i Conchín Tortosa Sampedro, fou una de les mes joves encarregades dirigint el treball dels diferents equips, inclús quan celebraven algun concurs o festa relacionada amb la fàbrica. En certa ocasió es celebrà una competició de preparar i assaborir les olives en la fàbrica. A l’acte acudiren treballadores d’altres fàbriques. L’esdeveniment es celebrà en el pinar que hi havia a l’altra banda de la carretera. Era un pinar prou gran envoltat per una barana d’obra que feia de tanca al qual s’accedia per unes portes de barrots de ferro. Hi havia una xicoteta piscineta, una taula i uns banquets d’obra xapats amb taulells blancs i blaus que li donaven certa elegància i distinció. La moderna autovia minvà l’espai de davant de la casa, va fer desaparèixer el pinar i una torreta mirador amb sostre que hi havia en un costat de la casa prop de l’antiga carretera.

Els pots d’olives amb el cavall blanc de Sant Jaume ocupaven un lloc preferent en les prestatgeries de conserves degut a la seva qualitat. Abastien els mercats de Catalunya i tot el territori valencià amb preferència, a més de la cadena d’aliments Spar.

En la capella que hi ha a la part dreta de la casa en 1982 se celebrà una missa corpore insepulto al morir la senyora marquesa. Degut a les males relacions amb les forces dominants a Montesa durant l’etapa franquista feren que en morir la marquesa, la família venguera la casa i les propietats. La casa ha anat passant per diversos propietaris. Ha sigut fàbrica d’articles de fusta de pi, ha albergat cavalls, els quals van haver de ser llevats degut a la proximitat de la casa a l’autovia. Per la qual cosa al propietari li exigien una assegurança molt elevada i inviable. Hui la casa roman tancada, deteriorant-se a poc a poc sota la mirada dels seus actuals inquilins, els coloms així com algun  que altre teuladí.

Bibliografia consultada: Montesa al teu abast de Josep Cerdà i Ballester. Retrobar Montesa (1900-1950) de Vicent Manuel Dasí Albalat.

                                         
                                          Els meus companys de batalla.

                                          Un bodegó que va sorgir.

                                           Títol: Gent de got i ganivet.


                                                    Tonet entre reixes.