lunes, 25 de octubre de 2010

Conèixer el nostre territori; Otos.




Sempre s’ha dit que hi ha dos tipus de turistes; aquell que ho veu tot amb ulls infantils i es deixa seduir per tot allò que veu i  aquell al qui no li agrada res  del que veu. Jo m’englobe en el primer grup, per tant la meua curiositat per vore qualssevol racó del nostre territori en mou a recórrer qualssevol indret. Des que vaig llegir Pana negra de Joan Olivares, tenia l’assignatura pendent d’anar a Otos al poble dels rellotges de sol. Este diumenge passat després de dinar férem una escapada a este encisador poblet de la Vall d’Albaida.

Otos té uns 500 habitants, on es respira la  pau i  la tranquil·litat d’un poblet de muntanya als peus del Benicadell. Només arribar ja vegérem el primer rellotge de sol. Cal estar atents si no es porta cap fullet indicatiu d’on estan situats perquè en el racó més inesperat n’hi ha un. La gent és molt amable i educada. Preguntarem per Ca les senyoretes –l’hotel rural regentat per Joan Olivares-. Allí una xica jove ens donà fullets per fer la ruta del poble seguint el rellotges de sol. Una curiositat encara que no porteu aigua no passareu set. Hi ha abundants fonts pel poble. Si aneu amb xiquets com jo, gaudiran dels gronxadors  i tobogans dels tres xicotets parcs que hi varem vore. Rellotges de sol, de lluna, l’encant dels colorits camps de vinya contrastant amb el verd d’altres cultius, amés, de vore llenya amuntonada al carrer i una clau a la porta d’una casa. La clau  No sé si estava al pany per oblit o pel costum que dona la confiança de viure a un lloc tan tranquil. Tot baix l’impressionant panoràmica de la muntanya del Benicadell.

Podia imaginar-me a “Mariano Seguí” el mític roder trepitjant eixes contrades, buscant refugi en la muntanya i fent incursions nocturnes a la vall. Pres de l’emoció com a remat decidirem demanar permís per vore els rellotges de sol de “Ca les senyoretes” i tractar de vore a Joan Olivares. Ens atengué la seua dona, tot i  que anaven a tancar ens deixà passar. Un home alt, educat, tranquil en la conversa i molt amable ens atengué... Era Joan Olivares autor d’alguns llibres que jo havia llegit, amés de col·laborador en el projecte de la creació dels rellotges de sol. Havera estat mitja vesprada xarrant amb ell, però em sabia mal fer-li perdre el temps, ja que anaven a tancar l’hotel. Travessarem tota la casa, -la podreu vore en l’enllaç que vos adjunte més avall- i finalment arribàrem a una solejada terrassa on hi havia diversos rellotges de sol. Després de fer unes fotos i rebre unes interessants explicacions. Decidirem continuar la nostra excursió i no entretindre més a la família que tant amablement ens havia atés. La nostra relació continuarà per via e-mail i no descarte la possibilitat de tornar i fer una visita per parlar amb més tranquil·litat amb este cavaller.

A l’eixida del poble seguint la senyal indicadora ens adreçarem cap a la font de baix. On hi ha una font amb dos canos d’aigua fresca, un safareig i una basseta envoltada per una reixa amb peixos. Els xiquets dardaven amunt i avall mentre jo m’esplaiava mirant-ho tot i fent alguna que altra foto. Per acomiadar-nos visitàrem el rellotge de sol del poliesportiu donant per finalitzada l’excursió mentre el sol anava ponent-se en l’horitzó i de dalt del Benicadell l’esperit del Gatet d’Otos eixia per vigilar el poble  que havia sigut el seu llar. 

Enllaços d'interés.

miércoles, 13 de octubre de 2010

Un món feliç.



Aldous Huxley en la seua novel.la Un món feliç ens presenta un futur distòpic. Un futur antiutòpic en el que s’han perdut els valors morals i humans on la societat avançada tecnològicament presenta una vida manipulada pels científics.

Un món feliç es va publicar en 1932, així i tot es va avançar a la seua època. Pot fer-nos pensar en futur regit per una espècie de societat secreta que poc a poc va manipulant el món en el que vivim per fer una mena de govern únic al món regit per les mateixes lleis. L’autor ja se’n va a adonar que el consum és necessari perquè funcione esta societat en la que cada vegada les persones vivim més anys i la tecnologia va reduint la mà d’obra no especialitzada, així, en la seua novel·la  les persones naixen en plantes embrionàries on són manipulades per tal de perfeccionar els individus de les classes altes anomenats Alfes. Poc a poc van deteriorant el material genètic amb la finalitat de fer més imperfectes -lletjos i baixets- als de l’últim estrat social els Èpsilons, els quals s’encarreguen de les tasques més pesades i manuals. Es crea la quantitat justa d’individus que fan falta per fer funcionar la societat i els vells no és fan massa vells si deixen de ser útils.

Els xiquets són educats i suggestionats durant les hores de son per a ser educats i estar tallats tots amb el mateix patró. Aprenen a familiaritzar-se amb la mort, a gaudir del sexe sense estar lligat a una parella estable, on fins i tot està mal vist que una parella dure un determinat temps. No hi ha que tindre cap lligam emocional amb ningú, els metges ho solucionen  tot a cop de tractaments hormonals i per a arrodonir-ho tot tenen una droga legal anomenada soma, la qual es serveix per desconnectar de la rutina quotidiana. Socialment, la societat està molt equilibrada, però a quin preu... La cultura ha mort, els únics llibres que es poden llegir són els autoritzats pels governs, i si algú pensa diferent se’l pot desterrar.


Curiositats:

-L’avi de Huxley era un reconegut biòleg i un dels primers defensors de les teories de l’evolució i la selecció natural de Charles Darwin.

-El títol del llibre ve de la “Tempesta”, de Shakespeare, on Miranda, al vore per primera vegada éssers humans del món exterior, exclama: “Oh món feliç, en el que viu gent així!”

-Segons un  assaig publicat en el 1958 “Nova visita a un món feliç, l’autor argumenta que cada vegada eixe futur distòpic està més prop.


Per a acabar només dir-vos que la foto de la capçalera és del nostre amic Kike Peréz. La podreu vore entre altres al seu blog hein-rich.blogspot.com
 Vaig pensar que era la al·legoria era perfecta; una parella que gaudix de la felicitat en  el seu món feliç, encara que el que els envolta és un femer. El detector de metalls representa les persones que pensen diferent i pensen que no és un món tan feliç, per tant van cercant la felicitat.

Crisi matrimonial.

      La fotografía d'urbex ens porta a llocs on de vegades podem sentir emocions especials. Sovint, els objectes, mobles i edificis pod...