martes, 20 de noviembre de 2012

Aplec d'amics dels llibres a Montesa.

      L’excel·lentíssim ajuntament de Montesa seguint el seu programa de foment de la cultura organitzà el dissabte passat un aplec de lectura. L’acte organitzat per la regidora de cultura Analía Juan Guillén va estar secundat per un grup d’amants de la lectura, en el que, un grup d’onze lectors llegiren un text triat per ells.
L’acte en qüestió tenia una sorpresa amagada. Entre els lectors va participar l'alcalde de Montesa, Joan Cerdà i el bibliotecari Francisco Molina,  al qui al finalitzar l’acte li se va fer entrega d’un rellotge de butxaca i una placa commemorativa per la seua dedicació desinteressada a la biblioteca i pel consistent donatiu de llibres que va aportar a la mateixa. Com diu el “tio Paco”: -Els habitants de Montesa eixim a 5 llibres per cap si dividim els de la biblioteca entre tots, però no és així. Eixim a 7.600, els quals es poden fullejar i llegir. Ací estan a l’abast de tothom.
Tractant-se d’un acte literari  i en homenatge a qui anava dedicat, jo no podia deixar de participar-hi. El nom del “tio Paco” em porta abundants i entranyables records de la meua infantesa i adolescència. El meu avi era cosí d’ell, per la qual cosa, el tio Paco i sa muller la tia Lluïsa, que vivien a Barcelona, quan venien a estiuejar o a passar les vacances de Pasqua sempre venien a fer-nos la vista. Recorde els bons moments al voltant de la taula de la meua avia assaborint una bona paella, les visites que la meua cosina Blanca i jo li fèiem a la casa que té al carrer “del Congo de dalt”. Allí em mostrava les seues pel·lícules clàssiques, em contava històries de quan vivia a Xàtiva, a Tortosa, de quan va treballar d’ebenista, després a la RENFE, la meua cosina i jo l’escoltàvem amb ulls com a plats i la meua imaginació viatjava als llocs que ell anava descrivint-me. Les vesprades que jugaven a un joc de taula anomenat “Mil Kilometros”, partides d’escacs... Recorde que la cambra que em feia sentir-me molt agust era una habitació atapeïda de llibres, perquè cal dir que el “tio Paco” era i és un gran lector. Ell era capaç de llegir tres llibres al tall.
Sempre que venia a Montesa em portava alguna cosa per a llegir. Primer còmics de Mikey, Flash Gordon... Després llibres juvenils, de vaixells, de la seua gran passió –els trens- i també obres clàssiques com “Les aventures de Sherlock Holmes”. Tots ells els guarde amb gran estima com xicotets tresors.
“El tio Paco” es va jubilar i se’n va vindre a viure a Montesa. Adquirí el càrrec de bibliotecari de manera voluntària i sense ànim de lucre. Quin lloc millor per a un jubilat que estima i aprecia els llibres? Pel seu esforç, per tot el que ha aportat a la biblioteca el poble li ha manifestat la seua gratitud en forma d’un acte de lectura. Jo per la meua part li done les gràcies per tot des d’estes línies.  

Crisi matrimonial.

      La fotografía d'urbex ens porta a llocs on de vegades podem sentir emocions especials. Sovint, els objectes, mobles i edificis pod...