jueves, 11 de julio de 2013

Tierra de libélulas; el desentierrro.



La presente reseña está escrita en valenciano y un poco más abajo en castellano.

Fitxa tècnica.

Títol: Tierra de libélulas. –El desentierro-.
Autor: Ramon Cerda San Juan.
Guió cinematogràfic: Nacho Rupiérez.
Editorial: El fantasma de los sueños.
ISBN-978-84-15799-05-4.
Nombre de pàgines: 377.

Sinopsi.

Jordi torna al seu poble natal després de vint anys en resposta de la telefonada del seu cosí Diego. El pare de Diego –l’alcalde del poble- ha mort en un fatídic accident de tràfic i sa mare que l’acompanyava ha quedat en coma.
Jordi i Diego no són els únics que han tornat al poble, al soterrar també hi apareix una xica vestida de monja, la qual els dos cosins donaven per morta feia vint anys. La ment de Jordi s’ompli de dubtes davant l’aparició de la xiqueta avui convertida en una dona. Pot ser, la història que ell coneixia relacionada amb la vida de son pare no fora com li l’havien contada. Pot ser algú havia jugat amb la veritat maquillant-la o encobrint-la amb alguna mentida.
Quan es disposava a tornar cap  a Barcelona un descuit al volant fan que tinga un accident i acaba amb el cotxe dins dels arrossars. Des d’allí es dirigeix cap al “Flamingo” un antic club que ell i el seu cosí solien espiar quan eren adolescents. Allí es trobarà amb un estrany rodamóns envoltat de libèl·lules. Després d’una breu conversa abandona el local des d’on emprendrà  amb el seu cosí la investigació de la vida de son pare, el qual l’abandonà a ell i a sa mare quan només era un xiquet de huit anys.
Pau, el pare de Jordi, ho deixà tot a conseqüència d’enamorar-se d’una prostituta russa. El germà de Pau, l’alcalde del poble s’oposà a la relació. Pau comença a trepitjar per un terreny perillós, hi ha massa aigües tèrboles al voltant de Tània, la xica russa, les coses no poden acabar bé.
Una història a l’estil de les pel·lícules de gàngsters americanes en les que el “poderós cavaller es don diner”. Negocis al marge de la llei, corrupció, manipulació, sexe, amor i odi són alguns dels elements que formen esta història. Podran Jordi i Diego desenterrar la veritat de la història que forma part de les seues vides?

Opinió personal.

"Els enemics de l'ànima són tres: diners diners i diners". 
     Joan Baptista Sanchis perales. 

Fou Paco Bargues amic comú de Ramon Cerda i Nacho Rupiérez el qui va fer possible que l’escriptor i el guionista es posaren en contacte. Contràriament al que se sol fer, ja que primer s’escriu la novel·la i després s’adapta la pel·lícula, en esta ocasió s’ha escrit primer el guió cinematogràfic i després s’ha escrit la novel·la. Coneixent l’estil de Ramon no he pogut resistir la temptació de llegir esta preedició amb tres finals alternatius.
La història té l’esquema argumental de les pel·lícules de mafiosos americanes. Apareix un home poderós que no és tan bo com aparenta ser i compra les voluntats de les persones escaients per poder dur endavant els seus negocis sense complicacions. Uns protagonistes bons que s’enfronten al mal, una xica que sent una atracció per un xic bo, el qual la correspon amb el mateix sentiment, el braç de la llei que com que està comprat actua com actua...
La història està ambientada en un poble valencià sense nom, el qual està prop de la zona del cultiu de l’arròs.
El que sempre m’ha agradat de les obres de Ramon és l’absència de descripcions excessives en els escenaris i el laboriós retrat de la part psicològica dels personatges. Les seves passions, les pors, els sentiments. Com de vegades per complir els seus desitjos després es veuen turmentats pel fantasma del sentiment de culpa. Tot  i que han assolit complir els seus somnis, després acaben pagant-ho emocionalment i de vegades físicament.
Com he dit unes línies més amunt, esta preedició es presenta amb tres finals alternatius: el desenllaç de la novel·la és el que més m’ha agradat ja que s’adequa més a la línia de treball de Ramon i la que més s’ha aproximat a les meves deduccions, el desenllaç del guió original és el més escaient per a la gran pantalla amb l’esquema de les històries de la màfia i el desenllaç del guió alternatiu també està bé però pot quedar la porta oberta d’una molt remota esperança que acaba amb final diferent.
Ramon Cerda no només ha deixat palés ser un coneixedor de l’ànima humana, també ho és de la simbologia del món dels insectes com ha quedat reflectit en els títols d’algunes de les seues obres: La habitación de las mariposas ací les papallones representen la renaixença, El príncipe de las moscas. on les mosques fan al·lusió a la maldat, El encantador de abejas on les abelles representen la immortalitat i en esta obra Tierra de libélulas on segons algunes creències estos insectes representen el mal.
Ací vos deixe un vídeo d’un curt de Nacho Rupiérez en el qual Ramon Cerda ha estat coproductor:  http://www.youtube.com/watch?v=Gry2nv5sOzA
En este vídeo podeu vore la presentació d’esta novel·la i alguns indrets on s’han inspirat per a la història.  http://www.youtube.com/watch?v=vcLee5boGOU
Ara tan sols ens queda esperar vore el curt “La ropavejera” de Nacho Rupiérez en el que també apareix Ramon Cerda com a figurant.
Feliç lectura.



Ficha técnica.

Título: Tierra de libélulas. -El desentierro-.
Autor: Ramón Cerdá San Juan.
Guión cinematográfico: Nacho Rupiérez.
Editorial: El fantasma de los sueños.
ISBN-978-84-15799-05-4.
Número de páginas: 377.

Sinopsis.

Jordi vuelve a su pueblo natal después de veinte años en respuesta de la llamada de su primo Diego. El padre de Diego -el alcalde del pueblo- ha muerto en un fatídico accidente de tráfico y su madre que la acompañaba ha quedado en coma.
Jordi y Diego no son los únicos que han vuelto al pueblo, al entierro también acude una chica vestida de monja, a la que los dos primos daban por muerta hacía veinte años. La mente de Jordi se llena de dudas ante la aparición de la niña hoy convertida en una mujer. Puede ser, la historia que él conocía relacionada con la vida de su padre no fuera como se lo habían contado. Puede ser que alguien hubiese jugado con la verdad maquillándola  o encubriendo la historia con alguna mentira.
Cuando se disponía a volver a Barcelona un descuido al volante hace que tenga un accidente y acaba con el coche dentro de los arrozales. Desde allí se dirige hacia el "Flamingo" un antiguo club que él y su primo solían espiar cuando eran adolescentes. Allí se encontrará con un extraño vagabundo rodeado de libélulas. Tras una breve conversación abandona el local desde donde emprenderá, con su primo, la investigación de la vida de su padre, el cual lo abandonó a él y a su madre cuando sólo tenía ocho años.
Pau, el padre de Jordi, lo dejó todo al enamorarse de una prostituta rusa. El hermano de Pau, el alcalde del pueblo se opuso a la relación. Pau comienza a pisar por un terreno peligroso, hay demasiadas aguas turbias alrededor de Tania, la chica rusa, las cosas no pueden terminar bien.
Una historia al estilo de las películas de gánsters estadounidenses en las que el "poderoso caballero es don dinero". Negocios al margen de la ley, corrupción, manipulación, sexo, amor y odio son algunos de los elementos que forman esta historia. ¿Podrán Jordi y Diego desenterrar la verdadera  historia que forma parte de sus vidas?

Opinión personal.

"Els enemics de l'ànima són tres: diners, diners i diners".
   Joan Baptista Sanchis Perales.

Fue Paco Bargues amigo común de Ramón Cerda y Nacho Rupiérez el cual hizo posible que el escritor y el guionista se pusieron en contacto. Contrariamente a lo que se suele hacer, ya que primero se escribe la novela y luego se adapta la película, en esta ocasión se ha escrito primero el guión cinematográfico y luego se ha escrito la novela. Conociendo el estilo de Ramón no he podido resistir la tentación de leer esta pre-edición con tres finales alternativos.
La historia tiene el esquema argumental de las películas de mafiosos estadounidenses. Aparece un hombre poderoso que no es tan bueno como aparenta ser y compra las voluntades de las personas adecuadas para poder llevar adelante sus negocios sin complicaciones. Unos protagonistas buenos que se enfrentan al malo, una chica que siente una atracción por el chico bueno, el cual la corresponde con el mismo sentimiento, el brazo de la ley que como está comprado actúa como actúa...
La historia está ambientada en un pueblo valenciano sin nombre, enclavado en  la zona del cultivo del arroz.
Lo que siempre me ha gustado de las obras de Ramón es la ausencia de descripciones excesivas en los escenarios y el laborioso retrato de la parte psicológica de los personajes. Sus pasiones, los miedos, los sentimientos. Como a veces para cumplir sus deseos luego se ven atormentados por el fantasma del sentimiento de culpa. Aunque han logrado cumplir sus sueños, después terminan pagándolo emocionalmente y a veces físicamente.
Como he dicho unas líneas más arriba, esta edición previa se presenta con tres finales alternativos: el desenlace de la novela es el que más me ha gustado, ya que se adecua más a la línea de trabajo de Ramón y la que más se ha aproximado a mis deducciones, el desenlace del guión original es el más adecuado para la gran pantalla siguiendo con el esquema de las historias de la mafia y el desenlace del guión alternativo también resulta interesante pero puede quedar la puerta abierta de una muy remota esperanza que acaba con final diferente.
Ramón Cerda no sólo ha dejado patente ser un conocedor del alma humana, también lo es de la simbologia del mundo de los insectos como ha quedado reflejado en los títulos de algunas de sus obras: La habitación de las mariposas aquí las mariposas representan el renacimiento, El príncipe de las moscas donde las moscas hacen alusión a la maldad, El encantador de abejas donde las abejas representan la inmortalidad y en esta obra Tierra de libélulas donde según algunas creencias estos insectos representan el mal.
Aquí os dejo un vídeo de un corto de Nacho Rupiérez en el que Ramón Cerda ha sido coproductor: http://www.youtube.com/watch?v=Gry2nv5sOzA
En este vídeo podéis ver la presentación de esta novela y algunos lugares donde se han inspirado para la historia. http://www.youtube.com/watch?v=vcLee5boGOU
Ahora sólo nos queda esperar ver el corto "La ropavejera" de Nacho Rupiérez en el que también aparece Ramón Cerda como figurante.
Feliz lectura.




Crisi matrimonial.

      La fotografía d'urbex ens porta a llocs on de vegades podem sentir emocions especials. Sovint, els objectes, mobles i edificis pod...