Xocolate.

     La devoció que sent pel xocolate em vé des de ja fa temps, sobre tot quan estava fent la mili. Ai! Quins temps aquells que compartiem el que teniem com bons companys i ens posavem les botes mentres veiem una pel.licula de vídeo. De vegades el seu aroma en fa viatjar en el temps i em du a la memòria tots aquells bons records. M'agrada molt  l'olor que fa quan el calfes i mentres es desfà, el bon sabor de boca que et deixa després de consumit.
     No és que siga adicte, però m'agrada molt. Després d'algunes menjades sol apetir-me. Alguna vegada a l'hora de berenar hi ha qui no menja i fuma tabac, altres berenen i jo alguna vegada em delecte amb el xocolate.
     Xocolates n'hi ha de moltes classes i de moltes parts del món. A mí m'agrada probar-los tots. També, com en tot n'hi ha de diferents qualitats i preus. És com tot, només cal saber on buscar per trobar el millor. Jo no és que siga un sibarita però com he esmetat abans, un que m'agrada molt és el  pur que s'empra per a cobertures de repostería, tot i  que, el que  més m'agrada és amb llet i amb ametles, i per excel.lència el suïs. I a tu, quin xocolate t'agrada?

Confese, de Ramon Cerdà.

Novament m’he sumergit en la adictiva i seductora narrativa de Ramón Cerdà. Esta vegada l’obra és Confieso. De vegades les portades dels llibres ens diuen molt del que hi ha al seu interior i en esta la porta ens diu molt. Sexe, un crim, una confessió...

El protagonista de la nostra història és un prestigiós escriptor que està escrivint una novel•la en la que es barreja la realitat i la ficció. La finalitat és que el lector no sàpiga esbrinar què és veritat i què no. La relació amb la seua dona és un tant diferent a el que és habitual decidint posar-li un detectiu privat amic d’ell perquè seguixca tots els seus moviments. Un succés inesperat entrarà a formar part de la novel•la en construcció i les coses acabaran donant un gir inesperat.

Una novel•la que podria estar en els catàlegs de negra amb pinzellades eròtiques i marcadament psicològica, alguns trets filosòfics i com no sempre fent una foto de la nostra societat i alguns problemes actuals, en este cas matrimonials. Com que sempre s’ha dit que a grans mals, grans remeis, arran del remei va teixint-se la història ambientada en València  i una part d’ella en Segòvia. Molt ben ambientada i narrada amb un estil àgil i concís.

En este psicotriller Ramón Cerdà torna a mostrar-nos com son de complicades les ments humanes i les diferents pautes de comportaments, a més entre línies podem llegir el clar missatge de que tot allò que fem afecta els demés, sobre tot el que estan més prop o en contacte amb nosaltres. De vegades cercant la nostra felicitat des d’un punt de vista egoista no som conscients del mal que podem ocasionar.

Una novel•la curta però captivadora des de la primera línia. Confieso, en la part final, és comparable a un riu d’aigües turbulentes en el que nosaltres anem surant i lluitant contra els obstacles, però la corrent és més forta que nosaltres i no podem fer altra cosa que deixar-nos arrossegar cap al final inesperat que de segur trenca els esquemes que teníem en ment. Molt recomanable per a un cap de setmana  plujós en el que el calor de la llar ens convida a romandre còmodament asseguts al sofà.

     Nuevamente me he sumergido en la adictiva y seductora narrativa de Ramón Cerdá. Esta vez la obra es Confieso. A veces las portadas de los libros nos dicen mucho de lo que hay en su interior y en esta la puerta nos dice mucho. Sexo, un crimen, una confesión ...

El protagonista de nuestra historia es un prestigioso escritor que está escribiendo una novela en la que se mezcla la realidad y la ficción. La finalidad es que el lector no sepa averiguar qué es verdad y qué no. La relación con su mujer es un tanto diferente a lo habitual decidiendo ponerle un detective privado amigo de él porque siga todos sus movimientos. Un suceso inesperado entrará a formar parte de la novela en construcción y las cosas acabarán dando un giro inesperado.

Una novela que podría estar en los catálogos de negra con pinceladas eróticas y marcadamente psicológica, algunos rasgos filosóficos y como no siempre haciendo una foto de nuestra sociedad y algunos problemas actuales, en este caso matrimoniales. Como siempre se ha dicho que a grandes males, grandes remedios, a raíz del remedio va tejiendo a la historia ambientada en Valencia y una parte de ella en Segovia. Muy bien ambientada y narrada con un estilo ágil y conciso.

En este psicotriller Ramón Cerdá vuelve a mostrarnos como son de complicadas las mentes humanas y las diferentes pautas de comportamientos, además entre líneas podemos leer el claro mensaje de que todo lo que hacemos afecta a los demás, sobre todo lo que están más cerca o en contacto con nosotros. A veces buscando nuestra felicidad desde un punto de vista egoísta no somos conscientes del daño que podemos ocasionar.

Una novela corta pero cautivadora desde la primera línea. Confieso, en la parte final, es comparable a un río de aguas turbulentas en lo que nosotros vamos flotando y luchando contra los obstáculos, pero la corriente es más fuerte que nosotros y no podemos hacer otra cosa que dejarnos arrastrar hacia el final inesperado que de seguro rompe los esquemas que teníamos en mente. Muy recomendable para un fin de semana lluvioso en el que el calor del hogar nos invita a permanecer cómodamente sentados en el sofá.