Per casualitats de la vida, vaig
poder aconseguir el telèfon de l’encarregat de la Heretat de Requena. Amb
permís del propietari, Vicent ens acompanyà a la casa per fer algunes fotos
d’esta emblemàtica casa de la nostra comarca. Este és un resum de la seva
història i unes fotos del que queda hui en dia. Una mostra de la opulència que
en el seu dia tingué i l’estat de decadència que pateix. Si hagués estat
situada més apartada de l’autovia, hui podria ser un hotel rural de luxe, així,
tan sols és un indret on dormen els records d’un passat esplendorós.
Per vore millor les fotos cal punxar damunt d'elles.
La venta de Vista Alegre, situada a la banda esquerra de l’antiga
nacional 430 direcció València en el terme de Montesa, va ser comprada a mitjans del segle XIX per la família Requena de
Xàtiva. Allí, Manuel Requena Peralba traslladà la destil·leria d’alcohols.
L’any 1900, la filla de don Manuel, Anna Requena Gavilà va contraure
matrimoni amb el general Augusto Príncipe Barcena, militar amb una notable
carrera, el qual estava destinat a les colònies espanyoles.
Pels seus serveis, la corona projectà concedir al general el títol de
Marqués de Bellestar, però pareix ser que la idea no acabà de quallar.
La seva filla Maria Luisa Príncipe Requena, malgrat la fallida
proposta, s’autotitulava marquesa que era com la coneixien al poble de Montesa.
Es casà amb Francisco Sitja Quiroga i allà pels anys 50 del segle passat,
establí una fàbrica d’olives farcides,
després d’haver sigut destil·leria i almàssera.
Eren uns anys difícils per a muntar un negoci con eixe, però així i tot
la fàbrica funcionà una trentena d’anys fins primeries dels any 80.
La matèria prima, olives mançanilles, la portaven d’Alcalà de Guadaira
i de Dos hermanas província de Sevilla. Les anxoves i el caviar el portaven de
Laredo i Santoña en la costa cantàbrica, el pimentó, no està clara la seva
procedència, encara que pareix ser que es produïa a Murcia o de la Ribera del Xúquer.
Van arribar a treballar 80 dones. Segons les comandes i els períodes de
treball la plantilla minvava o augmentava segons la demanda. Algunes
treballadores eren fixes i altres temporals. Procedien de la Llosa de Ranes, Moixent i
Montesa. L’encarregat, Vicente Torres Carretón, estigué al front de la fàbrica
uns 25 anys i Conchín Tortosa Sampedro, fou una de les mes joves encarregades
dirigint el treball dels diferents equips, inclús quan celebraven algun concurs
o festa relacionada amb la fàbrica. En certa ocasió es celebrà una competició
de preparar i assaborir les olives en la fàbrica. A l’acte acudiren
treballadores d’altres fàbriques. L’esdeveniment es celebrà en el pinar que hi havia
a l’altra banda de la carretera. Era un pinar prou gran envoltat per una barana
d’obra que feia de tanca al qual s’accedia per unes portes de barrots de ferro.
Hi havia una xicoteta piscineta, una taula i uns banquets d’obra xapats amb
taulells blancs i blaus que li donaven certa elegància i distinció. La moderna autovia
minvà l’espai de davant de la casa, va fer desaparèixer el pinar i una torreta
mirador amb sostre que hi havia en un costat de la casa prop de l’antiga
carretera.
Els pots d’olives amb el cavall blanc de Sant Jaume ocupaven un lloc
preferent en les prestatgeries de conserves degut a la seva qualitat. Abastien
els mercats de Catalunya i tot el territori valencià amb preferència, a més de
la cadena d’aliments Spar.
En la capella que hi ha a la part dreta de la casa en 1982 se celebrà
una missa corpore insepulto al morir
la senyora marquesa. Degut a les males relacions amb les forces dominants a
Montesa durant l’etapa franquista feren que en morir la marquesa, la família
venguera la casa i les propietats. La casa ha anat passant per diversos
propietaris. Ha sigut fàbrica d’articles de fusta de pi, ha albergat cavalls,
els quals van haver de ser llevats degut a la proximitat de la casa a l’autovia.
Per la qual cosa al propietari li exigien una assegurança molt elevada i
inviable. Hui la casa roman tancada, deteriorant-se a poc a poc sota la mirada
dels seus actuals inquilins, els coloms així com algun que altre teuladí.
Bibliografia consultada: Montesa
al teu abast de Josep Cerdà i Ballester. Retrobar Montesa (1900-1950) de Vicent Manuel Dasí Albalat.
Els meus companys de batalla.
Un bodegó que va sorgir.
Títol: Gent de got i ganivet.
Tonet entre reixes.
