jueves, 16 de julio de 2009

Carta a un mestre d'infantil.


UNA VOCACIÓ, UN SOMNI, UNA REALITAT.

Va quedar palesa la teua vocació quan elegires magisteri infantil; el teu somni educar i ensenyar els més menuts.
Hi ha qui pensa que és molt bona faeneta i no cal escalfar-se molt el cap, però sols els qui inverteixen part del seu temps en nosaltres saben com pot ser d’estressant la teua faena.

Fa tres cursos que entrarem a l’escola; alguns il·lusionats de vindre a passar-ho bé amb els companys, altres amb un cert neguit al cos, fins i tot hi havia qui no es feia la idea que havia de vindre a l’escola.

La primera vegada que et vegerem irradiaves confiança, pot ser per eixa expressió d’alegria del xiquet que encara conserves al teu interior, al qui malauradament molts adults deixen perdut en les boires del temps a mesura que han anat cresquent.

Et posares al comandament del timó del vaixell de l’aprenentatge. I com un bon capità anares conduint-nos per les illes del saber. Amb tu hem conegut el món dels insectes, hem viatjat per altres cultures, ens endinsàrem en el món dels mamífers, les aus i els peixos, hem aprés a ser més respectuosos amb els nostres companys i familiars, a ser més educats, més independents i autònoms, ens has donat les primers preses de contacte en el món dels números i les lletres. I una cosa molt important ens has instruït en valencià, la llengua que hem escoltat des que estàvem dins del ventre de les nostres mares, eixa que ens acompanyarà durant la resta de la nostra vida i ens comporta la nostra major senya d’identitat.
La llista es podria perllongar encara més, però no és este el propòsit.

Al final del cicle el teu esguard reflecteix una nota de cansanci per l’esforç realitzat al temps que en la comissura del teus llavis, es manifesta un somriure de satisfacció pel treball ben fet.

El meu cor, encara que resulta paradoxal esta dividit en dos sentiments; un d’al.legría, ja que anem a començar un nou cicle i a continuar avançant en el nostre aprenentatge. L’altre de tristor, per no poder continuar este viatge guiats de la teua voluntariosa mà.

La teua imatge quedarà gravada en el meu cor. Sols em resta expressar-te el meu sentiment de gratitud.

Gràcies per estos tres meravellosos anys.

En Vallada a 23 de juny 2009.

El teu alumne del cicle 2006 2009.




No hay comentarios:

Mal auguri.

Ve la tempesta. Obscures nuvolades tapen el meu sol.