miércoles, 13 de octubre de 2010

Un món feliç.



Aldous Huxley en la seua novel.la Un món feliç ens presenta un futur distòpic. Un futur antiutòpic en el que s’han perdut els valors morals i humans on la societat avançada tecnològicament presenta una vida manipulada pels científics.

Un món feliç es va publicar en 1932, així i tot es va avançar a la seua època. Pot fer-nos pensar en futur regit per una espècie de societat secreta que poc a poc va manipulant el món en el que vivim per fer una mena de govern únic al món regit per les mateixes lleis. L’autor ja se’n va a adonar que el consum és necessari perquè funcione esta societat en la que cada vegada les persones vivim més anys i la tecnologia va reduint la mà d’obra no especialitzada, així, en la seua novel·la  les persones naixen en plantes embrionàries on són manipulades per tal de perfeccionar els individus de les classes altes anomenats Alfes. Poc a poc van deteriorant el material genètic amb la finalitat de fer més imperfectes -lletjos i baixets- als de l’últim estrat social els Èpsilons, els quals s’encarreguen de les tasques més pesades i manuals. Es crea la quantitat justa d’individus que fan falta per fer funcionar la societat i els vells no és fan massa vells si deixen de ser útils.

Els xiquets són educats i suggestionats durant les hores de son per a ser educats i estar tallats tots amb el mateix patró. Aprenen a familiaritzar-se amb la mort, a gaudir del sexe sense estar lligat a una parella estable, on fins i tot està mal vist que una parella dure un determinat temps. No hi ha que tindre cap lligam emocional amb ningú, els metges ho solucionen  tot a cop de tractaments hormonals i per a arrodonir-ho tot tenen una droga legal anomenada soma, la qual es serveix per desconnectar de la rutina quotidiana. Socialment, la societat està molt equilibrada, però a quin preu... La cultura ha mort, els únics llibres que es poden llegir són els autoritzats pels governs, i si algú pensa diferent se’l pot desterrar.


Curiositats:

-L’avi de Huxley era un reconegut biòleg i un dels primers defensors de les teories de l’evolució i la selecció natural de Charles Darwin.

-El títol del llibre ve de la “Tempesta”, de Shakespeare, on Miranda, al vore per primera vegada éssers humans del món exterior, exclama: “Oh món feliç, en el que viu gent així!”

-Segons un  assaig publicat en el 1958 “Nova visita a un món feliç, l’autor argumenta que cada vegada eixe futur distòpic està més prop.


Per a acabar només dir-vos que la foto de la capçalera és del nostre amic Kike Peréz. La podreu vore entre altres al seu blog hein-rich.blogspot.com
 Vaig pensar que era la al·legoria era perfecta; una parella que gaudix de la felicitat en  el seu món feliç, encara que el que els envolta és un femer. El detector de metalls representa les persones que pensen diferent i pensen que no és un món tan feliç, per tant van cercant la felicitat.

1 comentario:

Kike dijo...

Una peli que he vist últimament i que m'ha recordat a aquest llibre ha sigut la de "los sustitutos".

Un article molt interessant aquest i un llibre que hi haurà que llegir.

PD: L'enllaç al meu bloc està malament...

Mal auguri.

Ve la tempesta. Obscures nuvolades tapen el meu sol.