L’acte en qüestió tenia una sorpresa amagada. Entre
els lectors va participar l'alcalde de Montesa, Joan Cerdà i el bibliotecari Francisco Molina, al qui al
finalitzar l’acte li se va fer entrega d’un rellotge de butxaca i una placa
commemorativa per la seua dedicació desinteressada a la biblioteca i pel
consistent donatiu de llibres que va aportar a la mateixa. Com diu el “tio Paco”:
-Els habitants de Montesa eixim a 5 llibres per cap si dividim els de la
biblioteca entre tots, però no és així. Eixim a 7.600, els quals es poden
fullejar i llegir. Ací estan a l’abast de tothom.
Tractant-se d’un acte literari i en homenatge a qui anava dedicat, jo no
podia deixar de participar-hi. El nom del “tio Paco” em porta abundants i
entranyables records de la meua infantesa i adolescència. El meu avi era cosí
d’ell, per la qual cosa, el tio Paco i sa muller la tia Lluïsa, que vivien a
Barcelona, quan venien a estiuejar o a passar les vacances de Pasqua sempre
venien a fer-nos la vista. Recorde els bons moments al voltant de la taula de
la meua avia assaborint una bona paella, les visites que la meua cosina Blanca
i jo li fèiem a la casa que té al carrer “del Congo de dalt”. Allí em mostrava
les seues pel·lícules clàssiques, em contava històries de quan vivia a Xàtiva,
a Tortosa, de quan va treballar d’ebenista, després a la RENFE , la meua cosina i jo l’escoltàvem
amb ulls com a plats i la meua imaginació viatjava als llocs que ell anava
descrivint-me. Les vesprades que jugaven a un joc de taula anomenat “Mil
Kilometros”, partides d’escacs... Recorde que la cambra que em feia sentir-me
molt agust era una habitació atapeïda de llibres, perquè cal dir que el “tio
Paco” era i és un gran lector. Ell era capaç de llegir tres llibres al tall.
Sempre que venia a Montesa em portava alguna cosa per
a llegir. Primer còmics de Mikey, Flash Gordon... Després llibres juvenils, de
vaixells, de la seua gran passió –els trens- i també obres clàssiques com “Les
aventures de Sherlock Holmes”. Tots ells els guarde amb gran estima com
xicotets tresors.
“El tio Paco” es va jubilar i se’n va vindre a viure a
Montesa. Adquirí el càrrec de bibliotecari de manera voluntària i sense ànim de
lucre. Quin lloc millor per a un jubilat que estima i aprecia els llibres? Pel
seu esforç, per tot el que ha aportat a la biblioteca el poble li ha manifestat
la seua gratitud en forma d’un acte de lectura. Jo per la meua part li done les
gràcies per tot des d’estes línies.
1 comentario:
Quina història més bonica!!! És molt lloable que persones com el tio Paco i tu dediquin part del seu temps a difondre i fomentar la cultura! De tot cor, gràcies!
Publicar un comentario