La vida al camp.

L’actual crisi en alguns casos esta provocant l’abandó de la vida urbana i fent que algunes persones tornen als seus orígens; a viure  als  pobles. En altres ocasions la gent que se’n va a viure al poble o a una heretat, se’n va fugint de la contaminació, de l’estrès quotidià, dels embussos... Busquen tranquil·litat, un ritme de treball marcat per les estacions. Aturar-se un moment per deixar-se embolcallar per la bellesa de les matinades i la calidesa de les postes de sol, delectar-se amb el cant dels ocells pot ser d’allò més satisfactori. En definitiva el que van cercant es  viure una vida més relaxada i menys estressant.

En esta ocasió José Enrique i Sandra son les figures al·legòriques que representen  a tota esta gent que en alguns casos per necessitat i en altres per voluntat pròpia han canviat de  vida.

Ací vos deixe un enllaç de les fotos amb música: https://docs.google.com/file/d/0B7vj394mCObMX3B6alZ4N2RnUU0/edit

El desig complit d'una vesprada d'estiu; 2ª part.

  En esta ocasió hem tornat a fer una escapada fotogràfica a les Alcusses. Els components Rubén Mitjavila, el qual ha tornat a repetir sessió, David un amic Rubén i Araceli Calabuig, la qual es considera una enamorada d'esta zona per la varietat de colors que ofereix el paissatge. Vos deixe unes fotos, en algunes des les quals voreu "als caçadors d'emocions" en acció.

El desig complit d'una vesprada d'estiu. 1ª part.

  Ja han arribat les anhelades vacances. Amb elles tenim més temps per fer eixes coses que no podem fer al llarg de l'any. En el meu cas faig una sortida a fer fotos més o menys cada tres mesos. I ara en vancances ja n'he fet tres. En esta ocasió he tingut el plaer de compartir l'experiència amb José Enrique i Rubén Mitjavila. Amb Rubén ja he fet altres escapades, ja que és el marit de la meua cosina i almenys una vegada a l'any venen de Terrassa a passar uns dies. Ací podeu vore una mostra del que hem fet.