L’actual
crisi en alguns casos esta provocant l’abandó de la vida urbana i fent que
algunes persones tornen als seus orígens; a viure als
pobles. En altres ocasions la gent que se’n va a viure al poble o a una
heretat, se’n va fugint de la contaminació, de l’estrès quotidià, dels
embussos... Busquen tranquil·litat, un ritme de treball marcat per les
estacions. Aturar-se un moment per deixar-se embolcallar per la bellesa de les
matinades i la calidesa de les postes de sol, delectar-se amb el cant dels ocells
pot ser d’allò més satisfactori. En definitiva el que van cercant es viure una vida més relaxada i menys
estressant.
En esta ocasió José Enrique i Sandra son les figures al·legòriques que
representen a tota esta gent que en
alguns casos per necessitat i en altres per voluntat pròpia han canviat de vida.
Ací vos deixe un enllaç de les fotos amb música: https://docs.google.com/file/d/0B7vj394mCObMX3B6alZ4N2RnUU0/edit
1 comentario:
Un reportatge preciós i ple de sensibilitat... Un paisatge idíl·lic, i una parella molt romàntica. Per a mi aquesta vida és l'autèntic luxe! Les ciutats són molt estimulants, però de vegades la voràgine fa difícil assaborir la vida i els autentics valors. Besets!
Publicar un comentario