martes, 27 de agosto de 2013

La vida al camp.



L’actual crisi en alguns casos esta provocant l’abandó de la vida urbana i fent que algunes persones tornen als seus orígens; a viure  als  pobles. En altres ocasions la gent que se’n va a viure al poble o a una heretat, se’n va fugint de la contaminació, de l’estrès quotidià, dels embussos... Busquen tranquil·litat, un ritme de treball marcat per les estacions. Aturar-se un moment per deixar-se embolcallar per la bellesa de les matinades i la calidesa de les postes de sol, delectar-se amb el cant dels ocells pot ser d’allò més satisfactori. En definitiva el que van cercant es  viure una vida més relaxada i menys estressant.

En esta ocasió José Enrique i Sandra son les figures al·legòriques que representen  a tota esta gent que en alguns casos per necessitat i en altres per voluntat pròpia han canviat de  vida.
Ací vos deixe un enllaç de les fotos amb música: https://docs.google.com/file/d/0B7vj394mCObMX3B6alZ4N2RnUU0/edit

1 comentario:

Carmeta Rusquilleta dijo...

Un reportatge preciós i ple de sensibilitat... Un paisatge idíl·lic, i una parella molt romàntica. Per a mi aquesta vida és l'autèntic luxe! Les ciutats són molt estimulants, però de vegades la voràgine fa difícil assaborir la vida i els autentics valors. Besets!

Mal auguri.

Ve la tempesta. Obscures nuvolades tapen el meu sol.