Una xicoteta confusió.

La primera setmana de setembre la clientela de l’hotel començava a canviar. Ja no hi havia tantes famílies amb xiquets i començaven a augmentar les de parelles de jubilats.

A les dos del mig dia començava a fer-se  cua a la porta del menjador. Roger i els altres jubilats que havien anat tots junts en el mateix viatge, com ja sabien que passava havien acudit a la una i quart per no haver d’esperar.

Roger tenia seixanta-set anys i la seua dona Empar, la qual també s’acabava de jubilar, en tenia seixanta-cinc. Tots dos feien molt bona lliga amb Pere i Paqui encara que estos eren quasi deu anys majors que ells. Era el segon viatge que feien junts i com altres vegades al menjador compartien taula. Roger tragué de la butjaca una capsa amb pastilles i començà a fer una xicoteta filera. “Una roja per a la circulació, esta verda per al sucre, la blanca per al colesterol i esta blava per al dolor del genoll”. –Deia mentre anava colocant-les una a la vora l’altra.

-Mira que eres cabut! –Li digué la seua dona.- Per no anar al metge i vore’t el genoll ahí estàs patint i prenen-te píndoles per al dolor!

-Què et prens?- Preguntà Pere.

-Està pastilla és dinamita per al dolor es diu antalgin. A mi em va molt bé.

-Sí la meua filla també se les pren per a les molèsties de la regla. –Contestà Paqui.

-Ara em toca a mí fer l’escampada abans de dinar.-Pere va fer una fila més llarga i variada de colors.

-Xè, si pareix que vages  fer l’arc de San Martí. Sort que les tenim de bades sinò menuda roïna, encara que a les empreses farmacèutiques no els interessa curar-nos sinò més bé apaivagar un poc la dolència i tindre clients de per vida.

-Aí! Roger no comences prente-les i gaudix del dinar. –Li amonestà la seua dona.

Tots els jubilats anaren prenent-se les seues racions de pastilles abans de dinar i passaren a donar bon compte dels plats del buffet lliure. Plats acaramull desfilaven cap a les taules i eren devorats botantant-se les dietes severes que havien quedat de vacances al poble.

Roger gaudia del dinar i de les belleses que anaven entrant al menjador. “Com està la francesa esta, menut cul... I males sebes que no té la tia. Hi ha que vore com es bambolejen quan camina. I la murciana quin escàndol de dona”. Mentre Roger anava pensant totes estes coses notava com el seu màstil desplegava veles cap amunt al vore les transparències de la bateta que deixaven vore un tallapets i dos globus de carn que l’envoltaven. La seua cintura de vespa ressaltava els seus pits, tot i que no eren excessivament grans resultaven molt temptadors. Els cabells rossos i  arrissats contrastaven amb els seus ulls verdosos en un rostre eixerit mostrant una mirada libidinosa plena de fogositat sexual. O almenys això li pareixia a Roger.

 Els jubilats anaren alçant-se per retirar els plats i abandonar-se als braços de Morfeu . Roger es trobava un poc afrontat per que li costava dissimular l’erecció entre les seues vestidures. Feia temps que no tenia una enlairada de màstil tan gran, pot ser les vacances, la platja, les dones que hi havia per allí...

En entrar a l‘habitació li digué a la dona: -Vine cap ací que hui no t’escapes, vaig a punxar-te com una oliva!-Li deia amb somriure provocador al temps que s’abaixava els pantalons i li mostrava una llonganissa enrogida i erta com una espasa.

-Ai mareee!! Això com és? Ara què, què no em deixaràs fer la migdiada? –Deia la dona amb estupefacció i una mena de complaença al mateix temps.

-Dormir? Tira,  a la nit ja dormirem!! Ara tenim faena, no és gens sà   anar-se’n a dormir amb una inflamació com esta. Vine cap ací. –Roger no podia reprimir tirar-li mà a la dona als malucs i acostar-se-la cap a ell.

Pere es posa lleuger de roba i es tombava damunt del llit mentre buscava en la tele el canal de películes porno. La dona entrava al bany per rentar-se les dents i li deia:

-Ja estàs així?

-Hui es divendres, i com ja saps toca... Vaig a estimular-me un poc perquè faça efecte la pastilleta blava del dinar i després et diré dos i dos quan fan... -Li digué amb ulls vius el seu marit.

Passava el temps cara la tele, i tot i que les escenes eren de sexe dur Pere sols aconseguia inflamar mínimament el seu globus i a penes s’enlairava.

-Hui em pense que no fem res. –Li deia Paqui.

-No ho entenc. M’he prés la píndola abans de dinar, ha passat prou temps perquè faça efecte i mira... A vore si he d’augmentar la dosi... Bé a la nit me’n prendre una altra abans de sopar i menjaré menys a vore si es cosa de la digestió...

-Què no t’ha vingut? –Preguntà Empar.

-Clar que sí, però encara tinc més ganes...

-Tu no has sigut mai de dos corregudes seguides. Què et passa hui?- Deia Empar mig esgotada per la llarga sessió sexual.

-No ho sé, però com diuen els castellans “Despatarrate Genara que aquí mismo te la clavo”. Vine cap ací...

Després d’una llarga i atrafegada sessió Empar li digué a Roger:

-Collins hui, es veu que l’aire de la mar t’ha sentat bé.

-Açò ho hauriem de repetir més sovint...-Deia Roger amb un somriure d’orella a orella.

Roger i Empar havien perdut la noció del temps i era hora d’anar a la piscina amb els altres jubilats. S’ho havien passat d’allò més bé encara que a Roger no li se n’havia anat el mal de genoll. Pot ser s’estava acostumant als antalgils i hauria d’augmentar la dosi. O pot ser, a algun altre jubilat aquella vesprada no li fera mal res.