L'encantador d'abelles.

     

     Seguint el costum amb els llibres de Ramon Cerdà, el següent text el trobareu en valencià i més avall en castellà.


     Amb la lectura de L’encantador d’abelles complete la lectura de la trilogia de l’escriptor ontinyentí Ramon Cerdà. En els tres llibres trobem el nexe d’unió a Consol un mèdium un tant peculiar, el qual es veu involucrat en històries de fenòmens paranormals. En este cas el tema es la reencarnació.

 Un paraplègic que viu amb la seua decrèpita  mare a una solitària i atrotinada casa es posa a investigar per Internet un crim que es va cometre allí feia quaranta anys. Al poc contacta amb a qui ell li pareix que és l’autor d’aquell antic crim  idèntic a l’últim  que va cometre Jack el d’estripador lluny d’allí en el temps i la distància. El fàstic per  la mísera  vida que porta, farà que li propose al qui ell considerà un assassí, un pacte un tant peculiar.

Un centurió romà que participà en el degollament dels infants ordenat per Herodes, Jack el d’estripador, la verge María i altres personatges enllacen les seues vides en esta trepidant novel·la que enganxa el lector.

Ramon Cerdà despertarà la curiositat del lector pels personatges esmentats fent que busquem informació al respecte en la xarxa d’Internet, a més, de llevar-nos algunes hores de son enganxats a la lectura del llibre. Tot i que coneguent l’eix principal es pot intuir el final de la història, l’autor sempre acaba donat eixe xicotet toc particular que o ens sorprén o ens fa pensar, no deixant-nos indiferents.

Particularment a mi no m’agraden les pel·lícules del tipus Hannibal –el caníbal-, ja que hi ha massa sang  i es mostra la cara més horrible del ésser humà. És clar que la il·luminació de les escenes, la música, l’excel·lent interpretació dels actors i els efectes especials fan que a més d’un se li remoguen les tripes davant certes escenes. En canvi llegir-ho per a mi no és el mateix, per molt ben descrites que estiguen les escenes la meua ment posa un límit perquè no em resulten tan desagradables, encara que cada lector és un món. Així que tanmateix com repeteixc que el llibre té un gran poder adictiu, he de dir que té alguns capítols un poc sagnosos i desagradables per a estomacs febles.

El seguiment de les obres de Ramon en fan pensar que és un entés en la psicologia humana, la qual cosa es pot vore en com ens presenta les emocions dels personatges, les seues pors, inquietuds i les  passions més ocultes  del cor humà. Les accions que van cometent influïts per les actituds i fets dels que els envolten. A més Ramon sempre il·lustra les novel·les amb pinzellades de filosofia que ens poden fer reflexionar sobre la vida i com ser un poc més feliços. 

En definitiva, un llibre de recomanada lectura per a llevar-se de damunt la típica depressió post vacacional i reprendre la marxa cara a la tardor.

Feliç lectura.

Con la lectura de El encantador de abejas, completo la lectura de la trilogía del escritor ontinyentino Ramón Cerdà. En los tres libros encontramos como nexo de unión a Consuelo, un médium un tanto peculiar, el cual se ve involucrado en historias de fenómenos paranormales. En este caso el tema es la reencarnación.
Un parapléjico que vive con su decrépita madre en una solitaria y destartalada casa se pone a investigar por Internet un crimen que se cometió allí hacía cuarenta años. Al poco contacta con quien a él le parece que es el autor de aquel antiguo crimen idéntico al último que cometió Jack el Destripador, alejado  de allí en el tiempo y la distancia. El asco por la mísera vida que lleva, hará que le proponga a quien él considera un asesino, un pacto un tanto peculiar.
Un centurión romano que participó en el degüello de los niños ordenado por Herodes, Jack el Destripador , la virgen María y otros personajes enlazan sus vidas en esta trepidante novela que engancha al lector.
Ramón Cerdá despertará la curiosidad del lector por los personajes mencionados haciendo que busquemos información al respecto en la red de Internet, además, de quitarnos algunas horas de sueño enganchados en la lectura del libro. Aunque conociendo el eje principal se puede intuir el final de la historia, el autor siempre acaba dando ese pequeño toque particular que o nos sorprende o nos hace pensar, no dejándonos indiferentes.
Particularmente a mí no me gustan las películas del tipo Hannibal-el caníbal-, ya que hay demasiada sangre y se muestra la cara más horrible del ser humano. Claro que la iluminación de las escenas, la música, el excelente talento de interpretación de los actores y los efectos especiales hacen que a más de uno se le remuevan las tripas ante ciertas escenas. En cambio leerlo para mí no es lo mismo, por muy bien descritas que estén las escenas mi mente pone un límite y así, no me resultan tan desagradables, aunque cada lector es un mundo. El libro tiene un gran poder adictivo, pero debo decir que tiene algunos capítulos un poco sangrientos y desagradables para estómagos débiles.
El seguimiento de las obras de Ramon hacen pensar que es un entendido en la psicología humana, lo que se puede ver en cómo nos presenta las emociones de los personajes, sus miedos, inquietudes y las pasiones más ocultas del corazón humano. Las acciones que, cometiendo influidos por las actitudes y hechos de los que los rodean. Además Ramón siempre ilustra las novelas con pinceladas de filosofía que nos pueden hacer reflexionar sobre la vida y cómo ser un poco más felices.
En definitiva, un libro de recomendada lectura para quitarse de encima la típica depresión post vacacional y reanudar la marcha de cara al otoño que se avecina.
Feliz lectura.