domingo, 14 de agosto de 2011

El bastó del "tio Vicent".

    

    La història del tio Vicent és popular al nostre territori. Per si algú no la coneix ací li la deixe.

   El tio Vicent era un home de poble, arrelat a la terra, la qual li donava el seu jornal i el menjar. Treballava les terres d'un del senyorets del poble fent de cap de colla, amés de unes terretes pròpies que havia heretat de son pare i  del sogre.
   El tio Vicent mirava amb ulls desitjosos l'elegant bastó que lluia el seu amo. Era un basto marró obscur brillant amb el puny d'argent massís. A l'amo no li resultaven alienes les mirades del seu treballador, així que un any per nadal el senyoret li regalà un bastó mol paregut al seu però amb un bany d'argent en l'empunyadura.
   El tio Vicent estava més content que un gínjol, només  arribar a casa es posà el trage dels diumenges i és mirà davant l'espill de l'armari del seu dormitori.
   -Recollons quin bastó més elegant. El cas és que el barret que tinc està un poc descolorit. Me n'hauré de comprar un que li diga al bastó. -Deia mentre gallejava davant l'espill.
   Al cap d'uns dies tornà a mirar-se a l'espill amb el nou barret, el bastó i el trage dels diumenges.
   -El cas és que les sabates estes comencen a estar una mica roçades per davant i no combinen massa amb els nous complements. Vaig a comparme'n unes noves.
   Després de comprar-se unes sabates noves tornà a fer el mateix davant l'espill.
   -Xè, el trage no és que estiga per a tirar però li queda com a un Crist dos pistoles. Estos complements requereixen un trage nou.
   Així va ser com el "tio Vicent" es va quedar sense estalvis i un poc endeutat.
   De vegades molts de nosaltres adopten l'acitud del "tio Vicent", la qual acaba sent la nostra ruina.
  De vegades molts de nosaltres adoptem l'actitud del "tio Vicent".

No hay comentarios:

Mal auguri.

Ve la tempesta. Obscures nuvolades tapen el meu sol.