domingo, 13 de mayo de 2012

Aldea




Com en totes les entrades del llibres de Ramon Cerdà la primera és en valencià i la segona part en castellà.
Diu La Bíblia que els últims seran els primers i els primers seran els últims. Això és el que m’ha passat a mi a l’hora de llegir la novel·la de “Ramon Cerdà”, Aldea. Després de llegir tota la seua obra literària la que s’ha quedat per al final ha sigut la primera que l’autor va publicar.
Aldea és un llibre que sense mirar la sinopsi a la tapa posterior i sols vegent la portada ja podem esbrinar alguns trets que hi trobarem; sexe, violència o algun crim i per descomptat tot això ambientat en un poble rural.
Mireia és una dona d’uns quaranta anys, delicada de salut  que viu a una aldea gallega amb el seu únic fill, el seu marit i son pare d’ella que viu a una cabana al bosc, a més a l’aldea hi viu una altra família que també té un xiquet.  La resta de la gent ha anat anant-se’n d’allí. Mireia patix el turment dels maltractes físics i psicològics per part del seu marit, el qual li dona a la beguda, a més de freqüentar un prostíbul on es deixa part del seu sou en beguda i bagasses.  L’altra família  porta una vida senzilla i ordenada.
La història va teixint-se des dels distints punts de vista dels personatges segons es desenvolupen les accions, fins i tot el gos té el seu punt de vista de les coses. Com a missatge de fons es pot albirar el pensament maquiavèl·lic de que la fi justifica els mitjos. Ramon també ens mostra l’estil de vida senzill a una aldea fa uns pocs anys enrere.
Ramon en esta ocasió ha creat una novel·la curta, de ritme àgil en les accions i caracteritzat pel seu estil d’escriptura senzilla sense paraules rebuscades, la qual cosa fa que la seua lectura siga ràpida i amena, sense  perdre l’encant que caracteritza les seues obres més llargues.
Feliç´lectura.
     Dice La Biblia que los últimos serán los primeros y los primeros serán los últimos. Esto es lo que me ha pasado a mí a la hora de leer la novela de “Ramón Cerdá”, Aldea. Después de leer toda su obra literaria la que se ha quedado para el final ha sido la primera que el autor publicó.

     Aldea es un libro que sin mirar la sinopsis en la tapa posterior y sólo viendo la portada ya podemos averiguar algunos rasgos que encontraremos; sexo, violencia o algún crimen y por supuesto todo ello ambientado en un pueblo rural.

María es una mujer de unos cuarenta años, delicada de salud que vive en una aldea gallega con su único hijo, su marido y su padre de ella que vive en una cabaña en el bosque, además en la aldea vive otra familia que también tiene un niño de edad similar al suyo. El resto de la gente ha ido yéndose de allí. María sufre el tormento de los malos tratos físicos y psicológicos por parte de su marido.  Además de tener problemas con el alcohol, suele  frecuentar un prostíbulo donde se deja parte de su sueldo en bebida y prostitutas. La otra familia lleva una vida sencilla y ordenada.
     La historia se  va tejiendo desde los distintos puntos de vista de los personajes según se va desarrollan las acciones, incluso el perro tiene su punto de vista de las cosas. Como mensaje de fondo se puede divisar el pensamiento maquiavélico de que el fin justifica los medios. Ramón también nos muestra el estilo de vida sencillo en una aldea hace unos pocos años atrás.
    Ramón en esta ocasión ha creado una novela corta, de ritmo ágil en las acciones y caracterizado por su estilo de escritura sencilla sin palabras rebuscadas, lo que hace que su lectura sea rápida y amena, sin perder el encanto que caracteriza sus obras más largas.
Feliz lectura.


No hay comentarios:

Mal auguri.

Ve la tempesta. Obscures nuvolades tapen el meu sol.