Superar l'adversitat.

La vida es dual, sempre hi ha dos cares oposades en tot; la vida i la mort, la salut i la malaltia... Normalment al primer món les coses ens solen anar bé i no tenim massa sofriments. Quan les coses van bé no ho valorem i tots actuem de forma pareguda, però davant els infortunis és quan es posa de manifest la resiliència, la capacitat de superar la adversitat, la qual requereix de varies aptituds, les quals de vegades van marcades pel caràcter o amb la genètica, altres vegades s’aprenen amb la filosofia o el saber.

La complexa ment humana de vegades ens dona sorpreses i davant l’adversitat el més valent pot tornar-se un poruc, i el més apoquit pot convertir-se en un heroi. Ningú no sap com reaccionarà en un cas determinat fins que no es troba de ple en ell. Hi ha una màxima samurai que deia així: “tin-li por a la por.” La por atordeix la ment, bloqueja la capacitat de resposta i impedeix pensar amb coherència. La por és un mecanisme de supervivència de la natura, la qual ens fa apartar-nos del perill amb la finalitat de fer-nos sobreviure, encara que de vegades si esta es desmesurada es converteix en un verí.

Una vegada passat el contratemps; malaltia, catàstrofe natural, accident... La ment pot continuar estancada i caure en una depressió, la qual pot arribar a posar en perill la vida de l’individu. Per contra les connexions afectives que té la persona, l’autoestima, el sentit de l’humor i el diàleg poden ajudar-nos a passar pàgina i començar una nova etapa en la nostra vida. De vegades l’adversitat desperta en nosaltres capacitats que teníem adormides i desconeixíem. Altres vegades cambiem i ens fem més solidaris, més afectuosos amb els demés o inclús l’adversitat crea vincles d’unió i estreteix llaços entre les persones que pateixen el mateix mal. Les religions també uneixen a la gent en l’esperança llançant un raig de llum sobre les tenebres de la dissort. El sofriment patit sempre es deixa en mans de Déu com una prova que ens ha imposat superar, sempre amb l’esperança que es faça la seua voluntat i en una altra vida tinguem una recompensa.

Siga com siga l’home l’únic que pretén és ser feliç i superar les adversitats que formen part de la vida. De vegades els contratemps si no ens maten ens fan més savis o més forts. Si emocionalment no els superem, podem acabar dins d’un pou negre del qual ens costarà molt eixir amargant-nos la vida i amargant-los-la als del nostre voltant. Per això com deien els guerrers japonesos “cal esperar allò que no s’espera” i estar preparats per al que ens toque viure.

Un bon llibre que ens parla de tot açò és Superar la adversidad la resilencia. De Luís Rojas Marcos. Tota una eminència en el món de la psiquiatria. En ell trobareu mitjançant les diferents històries que en es conten el complex funcionament de la ment humana davant els problemes i els infortunis. Sens dubte un llibre il•lustratiu i entretingut.