Lucia o la fragilidad de las fuertes.

El llibre en qüestió va arribar a les meues mans en forma de premi a través de la pàgina La calle de los libros del facebook. Quan el vaig tindre a les meues mans el títol i la portada resultaven temptadors. Ràpidament li vaig donar la volta per llegir la sinopsi. Sí, el que jo suposava. Sempre ens han venut l’estereotip de les dones com al sexe dèbil quan en realitat està demostrat que no és així, encara que sempre hi ha punts dèbils que ens fan fràgils davant l’escenari de la vida.

La protagonista, una periodista de quaranta anys torna a València després de deu anys de treballar a Roma. El motiu es a petició del seu ex-marit, el qual li demana el divorci per poder tornar a casar-se. El regrés li suposarà retornar al escenaris que formaven part de la seua vida i la feien feliç fins que va patir el despit del seu marit al deixar-la per una altra més jove. Llúcia no pot superar que la seua exparella estiga vixquent amb una altra en el pis que havien compartit durant eixe període de temps quan les coses els anaven bé.

Es retroba amb dos amigues de la infància amb les qui conserva l’amistat, les quals representen dos figures socials: Lola la típica estudiant d’esquerres que  no pensa casar-se mai i ser una ànima lliure, tot i que amb el pas del temps va aburgesant-se i entrada en els quaranta cau víctima de les fletxes de l’enamorament. Paloma és la cara cara oposada de Llúcia, ella era amant d’un metge major que ella i acaba destronant a la reina de la casa per ocupar ella el seu lloc. Totes tres fan el  mateix que tothom, procurar ser feliços, malgrat les por i inseguretats que van apareguent en les seues vides.

Torna a casa amb els seus pares i també es retroba amb el seu germà, la dona i els fills. Les vacances les passa mitjanament bé encara que amb el germà té algunes diferències i amb els pares alguna xicoteta discussió. El cop fort se l’emporta al morir son pare i tornar per segona vegada des de Roma i és quan descobrix el secret del seu oritge.

El final es predicible, però la protagonista tira mà de la força interior per continuar navegant a la recerca de la paradisíaca platja de la felicitat, la qual en principi residix en estimar i ser estimada per alguna persona amb qui poder compartir la vida.

 Una novel·la marcadament psicològica, en la que podem vore les diferents pautes de comportament i les emocions de les persones davant determinades situacions que qualssevol de nosaltres podem patir en  algun moment de les nostres vides. També es mostren les màscares que acostuma a fer servir la societat per aparençar allò que no és i guardar les formes vestides d’hipocresia. Una història que enganxa i desperta l’interés des de la primera pàgina, a més d’una àgil lectura en 207 pàgines en les quals abunden uns magistrals diàlegs.

Feliç lectura.