miércoles, 31 de octubre de 2012

Passat pròsper, present dramàtic, futur incert.




Si es fera ara  el concurs fotogràfic de Vallada  presentaria  una foto d’este estil, ja que és d’allò més representativa del poble de  Vallada.
El tamboret representa el pròsper passat industrial vinculat a la canya i el vímet. Eixa època en la que les empreses es rifaven als adolescents en edat de poder treballar en les fàbriques. Un temps en el qual treballava tota la família  fent un munt d’hores, tant als “tallers”, com a casa enllestint peces per portar-les a les industries. Un poble que no coneixia la paraula atur i venien d’altres pobles a treballar.
El mercat va canviar amb el pas del temps i prosperà el moble de pi en detriment del de canya. Algunes fàbriques s’adaptaren al canvi, altres no. Els mobles de canya deixaren de fabricar-se, però es quedaren a moltes cases i casetes de camp formant part del mobiliari com a testimonis del passat.
El fons de la foto ben bé pot representar el present, fet una ruïna,  el fet que esta foto s’haja pogut fer en el present, converteix l’escenari en el cementeri on jauen soterrades les il·lusions i els moderns somnis de prosperitat del poble, tot i que molta gent ho ignora. 
El futur es presenta incert, convertint a molta gent en aus migratòries, tal i com feren els seus avis als anys seixanta del segle passat.

Vull agrair a Xavi  García Pardo la seua ajuda a l'hora de fer la composició d'esta foto.

2 comentarios:

Araceli dijo...

Crec que haguera sigut tot un encert per al concurs, vull recordar qui s'assentava aquí però no ho recorde l'hi preguntaré al meu pare, he vist eixe taburet milers de vegades i m'he assegut en ell altres tantes, em quedaré amb les ganes de passar-me per alli per no tenir companyia.
La foto m'agrada molt i em porta molts records ,en serio, m'he emocionat.

Carmeta Rusquilleta dijo...

Un retrat simbòlic i emocionant del poble! Les coses canvien, però res esborrarà els nostres records, ni ens ha de treure la il.lusió i l'esperança. En el poble encara hi ha moltes coses boniques, racons plens de màgia i persones meravelloses com tu per construir un futur millor des de els valors, la reflexió, i el cor...

Mal auguri.

Ve la tempesta. Obscures nuvolades tapen el meu sol.